Hi, How Can We Help You?

Arrendament operatiu vs arrend...

Arrendament operatiu vs arrendament financer

L’arrendament o lloguer en general es divideix entre dos tipus: l’operatiu i el financer. El tractament fiscal que s’atribueix a cada un d’ells és diferent i en concret, la Llei de l’Impost sobre Societats regula un règim especial i obligatori per als arrendaments financers.

Què és l’arrendament operatiu?

L’arrendament operatiu és un acord entre dos subjectes on el propietari d’un bé transfereix, a canvi d’un pagament periòdic, el dret d’ús d’aquest bé a una altra persona (física o jurídica). És el que, en sentit general, anomenem lloguer entre arrendador i arrendatari. Tots els contractes diferents del d’arrendament financer (que definirem en endavant) s’inclouen a la definició d’arrendament operatiu.

Fiscalment, és despesa deduïble la quota pactada entre les parts sempre que aquesta compleixi amb les normes per a definir-la com a despesa deduïble de l’empresa.

Què és l’arrendament financer i quin és el seu tractament fiscal?

L’arrendament financer suposa un mecanisme per a l’adquisició d’actius o béns sense haver de pagar la inversió al comptat o recórrer a préstecs amb entitats financeres. És un contracte que combina la figura d’arrendament i la figura d’alienació o venda.

La particularitat del contracte d’arrendament financer és que en el contracte es transfereixen els beneficis i riscos inherents a l’actiu o bé que s’està arrendant. Per tant, la propietat pot ser transferida de forma opcional (opció de compra real). Igualment, no existint (expressament en el contracte) l’opció de compra, pot presumir-se que estem davant d’un contracte d’arrendament financer si aquest compleix amb la definició i les característiques que s’enumeren a continuació:

1.Duració del contracte:

  • Béns mobles – mínim de 2 anys.
  • Béns immobles – mínim de 10 anys.

2.Quotes de l’arrendament:

  • Expressades en el contracte.
  • Diferenciació de la part que correspon a la recuperació del cost del bé i de la càrrega financera.

3.Recuperació del cost:

  • Ha de romandre constant o ser creixent al llarg de la durada del contracte.

Fiscalment, hi ha un règim especial i obligatori per aquest tipus d’arrendaments. D’una banda, has d’activar i amortitzar el bé objecte del contracte com si es tractés d’una compra.

Sent així, el que es considera despesa fiscalment deduïble és la càrrega financera de l’operació. La part de la quota que correspongui a la recuperació del cost també és fiscalment deduïble (amb el límit del doble del% màxim d’amortització lineal, generalment). L’excés s’ha de deduir en els exercicis successius, respectant els límits.

D’aquesta manera, l’avantatge fiscal d’aquests contractes és l’avançament del reconeixement de la despesa fiscal. Els primers anys, en general, s’efectuaran ajustaments negatius a la liquidació de l‘Impost sobre Societats que minoraran la base imposable del període. En els anys següents, aquests ajustaments revertiran i per tant, hi haurà un diferiment de la càrrega tributària.

Exemples comuns de contractes d’arrendament financer són els Leasings. Igualment i independentment de la qualificació que es posi de manifest en el contracte, el règim fiscal aplicable és el que es presumeix per la naturalesa i les característiques del contracte i no pel fet de catalogar-lo com a tal. És a dir, no tots els contractes de Leasing compleixen amb la definició d’arrendament financer i han d’aplicar el règim especial o viceversa. Cal estudiar les característiques subjectives i objectives de cada contracte en particular.

Per ser assessorat per un professional especialitzat en la matèria pot posar-se en contacte amb l’equip de ASSESSORIA M. GIRONÈS, l’ajudarem amb molt de gust.

Compartir el post

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *